Els volcans de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és la zona volcànica més jove de la península ibàrica. Conta amb una cinquantena de volcans, el Croscat, el Santa Margarida i el Montsacopa son els més importants. Olot una ciutat que viu entre volcans gaudeix d'aquests meravellosos veïns.

Viure entre volcans primera part

Viure entre volcans. segona part

Viure entre volcans. Tercera part.

Piroclastos

Al començament de una explosió volcànica el magma és expulsat, més o menys fragmentat, segons la força amb què surten els gassos que l'empenyen. Com més gas, més força té l'erupció i el magma es trenca en fragments més petits; pel contrari i a mesura que aquest gas es redueix, els fragments son més grans.
Aquests fragments de lava s'anomenen piroclastos, i es solidifiquen en contacte amb l'exterior, s'acumulen al voltant de la boca d'emisió (el cràter) i formen els cons volcànics. Existeixen tres tipus de piroclastos:



 Cendres: Fragments de magma de menys de 2mm.





Lapil·lis: anomenats també gredes son fragments de 2mm a 6'4cm. Es molt apreciat per a utilitzar-la en jardineia, ja que es una roca molt petita i molt porosa que permet acumular l'aigua. I també es coneguda amb un altre nom: pedra pomez.






Blocs: Son els fragments més grans de 6'4cm i es distingeixen dos tipus:

Les escories: material amorf, de textura rugos i molt vesicular.











Les bombes: "bola de foc" que expulsa el volcà amb gran potència i que al refredar-se en contacte amb l'aire adquireix forma aerodinàmica.

Altres formes d'activitat volcànica:

Altres formes de activitat volcànica, son les calderes, terme pres de la Caldera de Taburiente, illa de La Palma (Illes Canàries). Són depressions estructurals l'origen de les quals pot ser per erosió, enfonsament o explosió.

Fumaroles:
Són emissions gasoses de les laves en els cràters a temperatures més o menys elevades. La seva composició varia segons la temperatura de les laves, de tal manera que va canviant des de que les fumaroles apareixen fins a la seva extinció.


Mofetas
Són fumaroles fredes que desprenen diòxid de carboni. Sorgeixen per esquerdes del sòl en regions volcàniques i també pels cràters, quan l'erupció ja ha acabat. Són famoses a la gruta del Gos a Nàpols i la Vall de la Mort a Java.

Guèisers:

Són una altra forma d'activitat volcànica atenuada, veritables volcans de vapor d'aigua bullint. Estan constituïts per una xemeneia que obre en un cràter en forma de cubeta, situat en un petit con poc elevat sobre el nivell del sòl. Són erupcions intermitents d'aigua bullint. A Islàndia, el Gran Guèiser; a Estats Units, al Parc Nacional de Yellowstone i els nombrosos de Nova Zelanda, són exemples típics.

Soffioni:

Consisteixen en despreniments de vapor d'aigua, de temperatura superior a 100ºC, que tenen lloc per les esquerdes del sòl a certes regions volcàniques italianes (Toscana).

Salses
Són petits cons pel cràter dels quals s'emeten aigua salada i llot, amb gran quantitat de diòxid de carboni, que es desprèn en forma de bombolles. Són freqüents a Sicília, Islàndia, Mèxic...

Hàbits de retracció

Aquests són les diferents formes que pot adoptar la lava un cop s'ha refredat, es a dir com podem veure la lava milers d'any després d'haver sortit de l'interior de la terra:

Prismàtic: La massa de lava queda immobilitzada a causa d’un augment de la viscositat del flux i del fregament amb les parets ja refredades o bé perquè es troba sobre un terreny planer que alenteix la circulació del flux. Les condicions de repòs i la diferència de temperatura entre la zona més exterior i la part interna de la colada afavoreixen la formació de veritables columnes hexagonals o pentagonals.

Lenticular: Si el flux de lava es reactiva de sobte, sigui a causa d’un canvi de relleu en pendent o d’un augment del cabal de lava, la solidificació dóna formes lenticulars sobreposades, ja que les fractures que determinen la forma dels blocs seran arrossegades “literalment” per aquesta reactivació de la massa incandescent de lava anteriorment en repòs. El que observem són roques basàltiques en forma de llentia.

A la part superiro observem les lenticulars
i a la part inferior veiem les prismàiques.

Massiu: Aquest és l’hàbit de retracció amb menys moviment, i d’aquí ve el seu nom. Se sol localitzar a la part central d’una colada, ja que és aquí on es conserva millor la temperatura i durant més estona. Com a conseqüència d’aquest procés, que es produeix molt lentament, no es formen esquerdes de refredament, i el resultat són grans blocs basàltics de forma no definida.


 Vols fer una visita turística i veure tot aixó en directe!!!

Tipus de volcans:

Els volcans es poden classificar de diverses maneres:


Una d'elles segons el tipus d'erupció, la més coneguda:

Vulcanià: La seva erupció és  explosiva i forma núvols de cendres. És important saber que el volcà erupciona en pulsacions, és a dir, genera explosions de lava separades en intervals de temps que oscil·len entre minuts i/o hores. La lava de les erupcions vulcanianes és molt viscosa i entre erupció i erupció aquesta  tapona la xemeneia degut al "petit refredamet" que pateix al estar en contacte amb l'aire, aquest fet provoca que l'explosió sigui molt violenta. Hi ha pocs piroclasts, les colades de lava són escasses i poc extenses.

Hawaià: Aquest tipus de volcans els podem trobar, entre altres llocs, a les illes de Hawaii, la lava és poc densa, hi ha molt pocs gasos i piroclastos. L'erupció no és explosiva, la lava surt del volcà vessant pel crater lentament, no per aquest motiu menys perillosa..

Peleà: La lava és molt viscosa, pressionada dintre de la xemeneia s'obre pas pels costats.
Les erupcions van separades per grans intervals de temps, són molt destructores perquè provoquen allaus de cendres incandescents. Aquest el cas del Vesubio a Pompeya l'any 79 d.C.

Estrombolià: la lava és menys fluida, i acumula molts gasos per aquest motiu quan entre en contacte amb l'aire aquests es desprenen violentament i provoquen explosions moderades i continues. El nom els hi dona el volcà de la illa de Stromboli.


Freatomagmàtica: Aquest tipus d'erupció té lloc quan el magma entra en contacte amb aigua, o be en el cas que trobi un nivell freàtic mentre s'obra camí per sortir a l'exterior o quan es produeix una erupció al mar, com en el cas del volcà del Hierro a Canarias aquests dies:

També es poden classificar segons la grandària i la forma del conducte per on surt el magma:


Puntuals: Són elsvolcans classics, en què la sortida del magma es produeix per un punt. Un volcà puntual consta de cambra magmatica, xemeneia, cràter i con volcànic.


Fissurals: El magma surt en molta quantitat d'una fissura de gran longuitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions.

Què és un volcà?

Per saber que és un volcà primer hem de donar una petita repassada a les parts de la terra i la tectònica de plaques. Podríem comparar la estructura de la terra amb un ou dur, si agafem l'ou i el partim per la meitat podem diferenciar tres parts, igual que si ho féssim amb el globus terraqüi. Al centre hi trobem el el rovell de l'ou, que a la nostre comparativa seria el nucli de la terra, si ens fixem amb la clara de l'ou, podem comparar-la amb el mantell de la terra, i per últim, la closca el ou serà la nostre escorça terrestre o litosfera, la part de la terra on es desenvolupa la vida. 

Aquest escorça terrestre esta formada per plaques tectòniques (podríem dir que es com una pilota de futbol, feta a pedaços) aquests pedaços a la terra podem considerar que son sis de importants, tot hi que n'hi han 12, aquestes estan en moviment continu això provoca els terratrèmols, la formació de muntanyes, valls... I en el cas que ens interessa, quan s'esquerden o s'enfonsen una sota l'altre donen lloc als volcans.

Així doncs un volcà es un punt de la escorça terrestre que pot trobar-se en els continents o en el fons dels oceans, per on s'expulsa al exterior el magma y els gasos y matrials piroclàstics del interior de la terra a elevades temperatures.

Parts de un volcà que cal distingir:

• El focus volcànic o cambra magmàtica: zona a l'interior de la terra a gran temperatura, on les roques es fonen i es genera el magma.
• La xemeneia, es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior.
• El cràter, que és l'acabament de la xemeneia en forma d'embut.
• El con volcànic, envolta el cràter i s'ha format amb els expulsats pel volcà. De vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits anomenat cons adventicis.