Al començament de una explosió volcànica el magma és expulsat, més o menys fragmentat, segons la força amb què surten els gassos que l'empenyen. Com més gas, més força té l'erupció i el magma es trenca en fragments més petits; pel contrari i a mesura que aquest gas es redueix, els fragments son més grans.
Aquests fragments de lava s'anomenen
piroclastos, i es solidifiquen en contacte amb l'exterior, s'acumulen al voltant de la boca d'emisió (el cràter) i formen els cons volcànics. Existeixen tres tipus de piroclastos:
Cendres: Fragments de magma de menys de 2mm.
Lapil·lis: anomenats també gredes son fragments de 2mm a 6'4cm. Es molt apreciat per a utilitzar-la en jardineia, ja que es una roca molt petita i molt porosa que permet acumular l'aigua. I també es coneguda amb un altre nom: pedra pomez.
Blocs: Son els fragments més grans de 6'4cm i es distingeixen dos tipus:
Les escories: material amorf, de textura rugos i molt vesicular.
Les bombes: "bola de foc" que expulsa el volcà amb gran potència i que al refredar-se en contacte amb l'aire adquireix forma aerodinàmica.
